A. Definició del subjecte obligat
Les organitzacions sense ànim de lucre (OSAL) són, d’acord amb la definició establerta pel Grup d’Acció Financera Internacional (GAFI), i com també recull l’article 3.19 de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i finançament del terrorisme (Llei 14/2017), totes aquelles persones o estructures jurídiques, o organitzacions, incloent-hi associacions i fundacions, que principalment es dediquen a la recaptació o el desemborsament de fons per a fins com ara propòsits caritatius, culturals, educatius, socials o fraternals, o per a la realització d’altres tipus de bones obres.
En relació a les associacions, cal tenir present que es tracta de tota agrupació voluntària de tres o més persones per la qual pretenguin aconseguir, per mitjans no contraris a les lleis, una finalitat legítima de caràcter no lucratiu. També són subjectes obligats les persones físiques o jurídiques no residents que realitzin al Principat d’Andorra activitats d’igual naturalesa a les associacions.
Pel que fa a les fundacions, cal tenir present que es tracta d’entitats sense afany de lucre, que afecten irrevocablement uns béns o uns drets a la realització de finalitats d’interès general.
Quant a les fundacions del sector públic, són totes aquelles que es constitueixin amb una aportació majoritària, directa o indirecta, dels òrgans de l’Estat, les administracions públiques i les entitats parapúbliques o de dret públic d’Andorra o les administracions públiques i les entitats de dret públic de l’estranger o quin patrimoni fundacional estigui format en més del 50 per cent per béns o drets aportats o cedits per les entitats referides.
Són subjectes obligats tant les fundacions privades com les fundacions públiques i també les persones físiques o jurídiques no residents que realitzin al Principat d’Andorra activitats d’igual naturalesa.
Per últim, cal fer èmfasi en el fet de que reglamentàriament es pot determinar, sobre la base d’una anàlisi de risc utilitzant totes les fonts d’informació que siguin rellevants, el grup d’organitzacions que seran subjectes obligats, identificant les característiques i el tipus d’organitzacions que, en virtut de les seves activitats i particularitats, són susceptibles d’estar exposades al risc de ser utilitzades per a finalitats de finançament del terrorisme.
Addicionalment, destacar que les fundacions i associacions així com altres tipus d’organitzacions sense ànim de lucre es troben subjectes a la Llei 14/2017 per la seva Disposició addicional primera.
|
Per a més informació: veure article 3.19 de la Llei 14/2017, Llei qualificada d’associacions, del 29 de desembre del 2000 i Llei 11/2008, del 12 de juny, de fundacions.
|
B. Obligacions del subjecte obligat
La principal obligació de les organitzacions sense ànim de lucre (OSAL) establerta per la normativa en matèria de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme és vetllar per a no ser utilitzades per finalitats terroristes o de blanqueig, o per canalitzar fons o recursos a les persones i entitats vinculades a grups o organitzacions terroristes.
En aquest sentit, les OSALs han d’adoptar un seguit d’actuacions addicionals i mesures mitigadores:
Identificar i conèixer el risc al qual es troba exposada la OSAL
Els subjectes obligats han de disposar del seu Estudi de Risc Individual (d’ara endavant, ERI). Es tracta d’un document d’anàlisi dels riscos i vulnerabilitats en matèria de BC/FT als que està exposat cada subjecte obligat. L’objectiu d’aquesta anàlisi és que el subjecte obligat identifiqui tots els riscos inherents del seu negoci i posi en funcionament les mesures de mitigació d’aquests riscos. És de primordial importància que els resultats obtinguts reflecteixin la realitat de l’empresa, és a dir, siguin adaptats a la complexitat i la grandària del negoci i estiguin documentats.
Per a més informació, veure la 
Guia de l’ERI.
Registre de beneficiaris
Totes les OSALs han de portar un llibre registre de beneficiaris, és a dir, les persones que rebin fons o recursos. Per a més informació, veure la Disposició Addicional Primera de la Llei 14/2017 i l’article 28 de la Llei qualificada d’associacions.
Registre de beneficiaris efectius
Les associacions i fundacions han de portar un llibre registre de beneficiaris efectius i proporcionar-ho als seus respectius Registres. Aquest llibre registre ha de contenir, com a mínim, les dades següents:
- Nom i cognoms;
- Data de naixement;
- Nacionalitat i país de residència del beneficiari efectiu;
- Naturalesa i abast de la participació real.
Per a més informació, veure l’article 3.3 de la Llei 14/2017 i la Guia del beneficiari efectiu.
Conservació de la documentació
Totes les OSALs han de conservar durant 10 anys registres amb la identitat de totes les persones que rebin fons o recursos, així com els llibres registre de beneficiaris efectius. Aquests llibres i registres han d’estar a disposició dels responsables dels respectius registres i també dels òrgans administratius o judicials amb competències en l’àmbit de la prevenció o persecució del terrorisme.
Per a més informació, veure la disposició addicional primera de la Llei 14/2017.
La documentació obtinguda en el marc d’aquestes obligacions només pot ser tractada amb la finalitat establerta per la Llei 14/2017.
Establir controls per assegurar l’honorabilitat de les persones que formen part del govern de la OSAL
Aquests controls han de verificar com a mínim que aquestes persones no han estat designades pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides com a terroristes, persones que financen el terrorisme, que financen la proliferació d’armes de destrucció massiva o que pertanyen a organitzacions dedicades a aquestes finalitats.
Assegurar que els membres dels òrgans de control i com a mínim la persona encarregada dels moviments de fons de la OSAL, assisteixin a cursos de formació
La formació ha de ser adaptada segons la responsabilitat dels membres dels òrgans de control i ha d’informar sobre les potencials vulnerabilitats de les OSALs de ser utilitzades per finançar el terrorisme, sobre el risc de finançament del terrorisme i sobre les mesures que les OSALs poden adoptar per protegir-se.
En aquest sentit, és altament recomanable que, sempre que la mida i l’estructura de la OSAL ho permeti, assignar a una persona amb responsabilitat dins de la OSAL amb la funció de vigilància del compliment de les normes internes en matèria de prevenció del finançament del terrorisme.
Assegurar que els estats financers s’elaborin amb una periodicitat, com a mínim anual, i que es trobin degudament detallats pel que fa a ingressos i despeses
Les actuacions de la OSAL han de ser el més transparent possibles, no únicament des d’un punt de vista de l’organització sinó també en relació amb la vessant financera i comptable, implementant controls per assegurar que tots els fons estan degudament comptabilitzats i es destinen a finalitats consistents amb el propòsit i els objectius de la OSAL,
Igualment, la OSAL ha d’implementar un procés estandarditzat a seguir quan es descobreixen casos d’ús indegut de fons, el qual descrigui les accions que s’han de prendre i les possibles sancions al personal i/o col·laboradors.
Mantenir Registres de transaccions
Aquests registres de transaccions, tant domèstiques com internacionals, han de ser suficientment detallats i per un període raonable com per verificar que els fons han estat rebuts i destinats a finalitats consistents amb el propòsit i els objectius de la OSAL,
Mesures de diligència deguda
Els subjectes obligats han d’adoptar mesures raonables per documentar la identitat de totes les persones que aportin (donants/ col·laboradors), a títol gratuït, fons o recursos a partir d’un determinat import raonable definit per la normativa interna de la OSAL i sempre amb caràcter previ a l’aportació, així com també dels beneficiaris més rellevants, tot respectant la seva confidencialitat.
Addicionalment, el subjecte obligat ha de verificar, com a mínim, que els donants, els col·laboradors i els beneficiaris no han estat designats pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides com a terroristes, persones que financen el terrorisme, que financen la proliferació d’armes de destrucció massiva o que pertanyen a organitzacions dedicades a aquestes finalitats. És a dir, que els subjectes obligats han d’assegurar-se de que les mencionades persones no estan relacionades amb el finançament del terrorisme i/o vinculades a persones, grups o organitzacions terroristes.
Aquesta tasca es pot dur a terme revisant periòdicament la Llista consolidada de sancions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i realitzant recerques en fonts públiques fiables i independents relatives a aquestes persones..
Tota la documentació relativa a la diligència deguda s’ha de custodiar durant un mínim de 5 anys.
Altra documentació d’interès
