Acord Monetari (signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea)

 Acord Monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea 

El 30 de juny del 2011 es va procedir a la signatura a Brusel·les de l’Acord monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea. Aquest acord disposa de 14 articles i va acompanyat d’un annex que relaciona les disposicions jurídiques europees que el Govern ha d’implementar seguint el calendari acordat pel Principat d’Andorra i la Unió Europea relatives a:

• La prevenció del blanqueig de capital;
• La prevenció del frau i de la falsificació;
• Les normes sobre els bitllets i les monedes d’euros;
• La legislació en matèria bancària i financera; i
• La recopilació d’informació estadística.

Aquest annex es modifica per la Comissió un cop l’any, o més sovint si ho jutja necessari, a fi de tenir en compte els nous actes jurídics i normes de la Unió Europea pertinents i les modificacions aportades als textos existents.

Les modificacions de l’Annex de l’Acord monetari es troben disponibles als següents enllaços:

•  Modificació de l’Annex de l’Acord monetari (2021)
•  Modificació de l’Annex de l’Acord monetari (2020) 
•  Modificació de l’Annex de l’Acord monetari (2019) 
•  Modificació de l’Annex de l’Acord monetari (2018) 
•  Modificació de l’Annex de l’Acord monetari (2017) 
•  Modificació de l’Annex de l’Acord monetari (2016) 
•  Modificació de l’Annex de l’Acord monetari (2014 & 2015) 
•  Modificació de l’Annex de l’Acord monetari (2013) 

A continuació, es recullen les principals disposicions jurídiques europees transposades pel Principat d’Andorra provinents de la signatura d’aquest acord:

• Decisió 2000/642/JAI del Consell, del 17 d’octubre del 2000, relativa a les disposicions de cooperació entre les unitats d’informació financera dels Estats membres per a l’intercanvi d’informació (DO L 271, 24.10.2000, p. 4)
• Decisió marc 2001/500/JAI del Consell, del 26 de juny del 2001, relativa al blanqueig de capitals, la identificació, seguiment, embargament, confiscació i comís dels instruments i productes del delicte (DO L 182, 5.7.2001, p. 1)
• Decisió marc 2005/212/JAI del 24 de febrer del 2005 sobre la confiscació de procediments, mitjans i propietats relacionats amb el crim (DO L 68, 3.2005, p. 49)
• Decisió 2007/845/JAI del Consell, del 6 de desembre del 2007, sobre cooperació entre els organismes de recuperació d’actius dels Estats membres en l’àmbit del seguiment i la identificació de productes del delicte o d’altres béns relacionats amb el delicte (DO L 332, 18.12.2007, p. 103)
• Directiva 2014/42/UE del Parlament Europeu i del Consell, del 3 d’abril del 2014, sobre l’embargament i el comís dels instruments i del producte del delicte a la Unió Europea (DO L 127, 29.4.2014, p. 39)
• Reglament (UE) núm. 2015/847 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de maig del 2015, relatiu a la informació que acompanya les transferències de fons i pel qual es deroga el Reglament (CE) núm. 1781/2006 (DO L 141, 5.6.2015, p. 1)
• Directiva 2015/849/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de maig del 2015, relativa a la prevenció de la utilització del sistema financer per al blanqueig de capital o el finançament del terrorisme, i per la qual es modifica el Reglament (UE) núm. 648/2012 del Parlament Europeu i del Consell, i es deroguen la Directiva 2005/60/CE del Parlament Europeu i del Consell i la Directiva 2006/70/CE de la Comissió (DO L 141, 5.6.2015, p. 73)

Modificada per:

• Directiva (UE) 2018/843 del Parlament Europeu i del Consell, del 30 de maig del 2018, per la qual es modifica la Directiva (UE) 2015/849/UE relativa a la prevenció de la utilització del sistema financer per al blanqueig de capital o el finançament del terrorisme, i per la qual es modifiquen les directives 2009/138/CE i 2013/36/UE (DO L 156, 19.6.2018, p. 43)

Complementada per:

• Reglament delegat (UE) 2016/1675 de la Comissió, del 14 de juliol del 2016, pel qual es completa la Directiva (UE) 2015/849 del Parlament Europeu i del Consell identificant els tercers països d’alt risc amb deficiències estratègiques (DO L 254, 20.9.2016, p. 1)

Modificat per:

• Reglament Delegat (UE) 2018/105 de la Comissió, del 27 d’octubre del 2017, pel qual es modifica el Reglament Delegat (UE) 2016/1675 amb la finalitat d’incorporar a Etiòpia a la llista de tercers països d’alt risc del quadre del punt I de l’annex (DO L 19, 24.1.2018, p. 1)
• Reglament Delegat (UE) 2018/212 de la Comissió, del 13 de desembre del 2017, pel qual es modifica el Reglament Delegat (UE) 2016/1675 pel qual es completa la Directiva (UE) 2015/849 del Parlament Europeu i del Consell en relació amb l’addició d’Sri Lanka, Trinitat i Tobago i Tunísia al quadre que figura al punt I de l’annex (DO L 41, 14.2.2018, p. 4)
• Reglament Delegat (UE) 2018/1467 de la Comissió, del 27 de juliol del 2018, que modifica el Reglament Delegat (UE) 2016/1675 pel qual es completa la Directiva (UE) 2015/849 del Parlament Europeu i del Consell en relació amb l’addició de Pakistan al quadre que figura al punt I de l’annex (DO L 246, 2.10.2018, p. 1)
• Reglament delegat (UE) 2020/855 de la Comissió, del 7 de maig del 2020, pel qual es modifica el Reglament delegat (UE) 2016/1675 pel qual es completa la Directiva (UE) 2015/849 del Parlament Europeu i del Consell en relació amb la inclusió de les Bahames, Barbados, Botswana, Cambodja, Ghana, Jamaica, Maurici, Mongòlia, Myanmar/Birmània, Nicaragua, Panamà i Zimbàbue al quadre que figura al punt I de l’annex i la supressió en aquest quadre de Bòsnia i Hercegovina, Etiòpia, Guyana, la República Democràtica Popular de Laos, Sri Lanka i Tunísia (DO L 195, 19.6.2020, p. 1)
• Reglament delegat (UE) 2021/37 de la Comissió, del 7 de desembre del 2020, que modifica el Reglament delegat (UE) 2016/1675 pel qual es completa la Directiva (UE) 2015/849 del Parlament Europeu i del Consell en relació amb la supressió de Mongòlia al quadre que figura al punt I de l’annex (DO L 14, 18.1.2021, p. 1)
• Reglament delegat (UE) 2019/758 de la Comissió, del 31 de gener del 2019, pel qual es completa la Directiva (UE) 2015/849 del Parlament Europeu i del Consell pel que fa a les normes tècniques de regulació sobre les mesures mínimes i el tipus de mesures addicionals que han d’adoptar les entitats de crèdit i financeres per atenuar el risc de blanqueig de capitals i de finançament del terrorisme en determinats països tercers (DO L 125, 14.5.2019, p. 4)
• Reglament (UE) 2018/1672 del Parlament Europeu i del Consell, del 23 d’octubre del 2018, relatiu als controls de l’entrada i sortida d’efectiu de la Unió i pel qual es deroga el Reglament (CE) núm. 1889/2005 (DO L 284, 12.11.2018, p. 6)
• Directiva (UE) 2018/1673 del Parlament Europeu i del Consell, del 23 d’octubre del 2018, relativa a la lluita contra el blanqueig de capital mitjançant el dret penal (DO L 284, 12.11.2018, p. 22)

40 Recomanacions de GAFI (FATF Recommendations)

 40 Recomanacions de GAFI 

Les Recomanacions del GAFI estableixen un marc de mesures global i coherent que els països haurien d'implementar per combatre el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme, així com el finançament de la proliferació d'armes de destrucció massiva.

Tenint en compte que els països tenen marcs jurídics, administratius i operatius diversos i diferents sistemes financers, aquests no es poden prendre mesures idèntiques per contrarestar aquestes amenaces. Per consegüent, les Recomanacions del GAFI estableixen una norma internacional, que els països haurien d'implementar a través de mesures adaptades a les seves circumstàncies particulars.

Aquestes normes comprenen: (i) les mateixes Recomanacions; (ii) les seves Notes interpretatives; juntament amb (iii) les definicions aplicables en el Glossari.

Metodologia per avaluar el compliment tècnic de les Recomanacions i l’efectivitat dels sistemes de lluita contra el BC/FT (FATF Methodology)

 Metodologia per avaluar el compliment tècnic de les Recomanacions del GAFI i l’efectivitat dels sistemes de lluita contra el BC/FT 

Aquesta metodologia recull les bases per a dur a terme l’avaluació del compliment tècnic de les Recomanacions del GAFI, així com per examinar el nivell d’efectivitat del sistema de lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme de cada país.

En aquest sentit, la metodologia d’avaluació del GAFI comprèn dos components:

• L’avaluació del compliment tècnic, que abasta l’anàlisi dels requisits específics de cadascuna de les Recomanacions, principalment pel que fa al marc jurídic i institucional d’un país i les facultats i procediments de les autoritats competents. Així doncs, cada Recomanació del GAFI presenta una llista de criteris, que representen els elements que han d’estar presents per acreditar el compliment dels elements obligatoris de cada Recomanació i que, per tant, són els que permeten avaluar el component del compliment tècnic d’un país.
• L’avaluació de l’efectivitat, que examina la idoneïtat i l’adequació en l’aplicació de les Recomanacions del GAFI i que, per tant, identifica en quina mesura un país assoleix el conjunt definit de resultats essencials per un sistema eficaç de prevenció del blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme. Per consegüent, l’efectivitat mesura el grau de consecució dels resultats definits (mitjançant els 11 Resultats Immediats (“Immediate Outcomes”) i els 3 Resultats Intermitjos (“Intermediate Outcomes”) establerts pel GAFI.

En conjunt, l’anàlisi del compliment tècnic de les Recomanacions i l’efectivitat del sistema PBC/FT permetrà determinar el grau de compliment de les normes del GAFI per part del país avaluat i així com l’èxit en el manteniment d’un sistema sòlid de lluita contra el BC/FT.